La Fundació Foto Colectania obre les portes de la seva nova exposició, ‘Yo volia ser fotògraf’, un homenatge a la fotografia, a la seva tècnica i a la seva estètica des de la visió de fins a 11 projectes contemporanis comisariats per Fannie Escoulen i Anna Planas. La mostra, coproduïda per la Fundació Banc Sabadell, posa especial atenció en qüestions com l’autoria, originalitat i materialitat de la imatge com a aspectes fonamentals en la creació de la fotografia actual.

Més sobre els autors

Els 11 autors que formen part de l’exposició mostren una àmplia varietat de les pràctiques fotogràfiques actuals:

-Sherrie Levine: amb la sèrie ‘After Walker Evans’ s’aferra a copiar les reproduccions fotogràfiques d’aquest autor questionant el valor i l’aura de l’obra fotogràfica.

-Michael Mandiberg: l’obra ‘AfterSherryLevine.com’ i ‘AfterWalkerEvans.com’ és un web que ofereix la possibilitat de descarregar i imprimir lliurament les reproduccions de les imatges junt amb el seu certificat d’autenticitat. Simbolitza un canvi d’autoria en plena era digital.

-Mishka Henner: mostra 50 imatges del clàssic llibre de Robert Frank ‘The Americans’ eliminant gran part del contingut original i deixant contorn en blanc on una vegada va haver-hi rostres, edificis, paisatges i persones. A través d’aquesta sèrie ‘Less Americains’ es qüestiona el rol de la fotografia en la nostra cultura.

-Laurence Aëgerter: amb l’obra ‘Cathédrales’ formada per vuit fotografies que mostren una imatge de la catedral gòtica de Bourges reproduint la imatge del llibre en el seu estudi en intervals diferents mostrant la intervenció del sol i la llum en la catedral.

-Oliver Sieber i Katja Stuke: amb la instal·lació ‘Fax From the Library’, formada per dos monitors, es mostren imatges que van desapareixent lentament a través d’una màquina de fax mentre van apareixent impreses en el vídeo que mostra l’altre monitor.

-Antoine d’Agata: la sèrie ‘Fractal’ parteix d’un llibre d’artista realitzat a partir de milers de fotografies policials de prostitutes anònimes arrestades als Estats Units. Es tracta d’imatges recollides d’internet en 2012 en un moment en el qual l’autor va declarar no poder fer més fotografies. Reflecteix la naturalesa amagada de la violència institucional en les societats democràtiques modernes.

-Doug Rickard: mostra diferents vídeos pujats a YouTube a través dels quals es mostren des de situacions cómiques fins a actes quasi criminals.

-Thomas Ruff: amb la sèrie ‘Retratos’ posa en qüestió la tradició del retrat, a través d’una càmera anàloga que utilitza la policia de Berlin durant els anys 70, Ruff fa referència a la vigilància policial a l’Alemania dividida de les violentes dècades dels anys 60 i 70.

-Stéphanie Solinas: l’obra d’aquesta artista francesa deconstrueix l’identitat d’Alphonse Bertillon, inventor de la fotografia d’identitat amb l’objectiu d’oferir tribut al seu protagonista. Es genera una problemàtica en la representació del fotògraf oferint diferents pistes a través d’un llibre, un vídeo, unes imatges…

-Jan Hofer y Severin Zaugg: aquests dos joves artistes suïssos cedeixen el control de l’imatge a la màquina policial i el poder al visitant. A través de les fotografies de la policia de Zúrich en els controls móbils de velocitat, es mostra el potencial de les imatges de carrers buits i paisatges urbans iniciant una sèrie fotogràfica.

-Roger Guaus: l’exposició acaba amb aquest llibre d’artista, ‘Jo volia ser fotògraf’, que mostra el seu arxiu fotogràfic personal a través d’un llibre de més de 300 pàgines. Es qüestiona el paper del fotògraf en el context actual i a la vegada dóna nom a la mostra.