Reflexions en primera persona de la nostra Comunitat: Tania Pardo, directora del Museo Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M)
«L’art és una eina d’innovació social? Quins són els marges i les fronteres que delimiten els sistemes de creació? Com es pot portar l’art a espais de privació de llibertat? Què defineix allò que és dins i allò que és fora? Com pot un museu fer possible aquesta transformació? Aquestes són només algunes de les preguntes que travessen el Programa Cosmorama, l’objectiu del qual és acostar el museu a totes aquelles persones privades de llibertat o vinculades a contextos de reclusió.
Un cosmorama és un dispositiu òptic que permet observar objectes ampliats a través d’una cambra fosca, però també fa referència a un espai lúdic on s’exhibeixen, magnificats, els paisatges i monuments més destacats del món. A partir d’aquesta doble accepció i emprant-la com a metàfora, neix aquesta iniciativa del Museo CA2M, que qüestiona els límits tradicionals de l’art i dels seus públics, proposant noves formes de relació i participació que desborden els espais convencionals d’exhibició i producció cultural.
Des de fa tres anys, aquest museu impulsa una investigació pionera, tant des del punt de vista teòric com pràctic, sobre l’art i la reclusió a Espanya. El projecte s’inspira en la iniciativa educativa, artística i de gènere impulsada pel DEAC (Departament d’Educació i Acció Cultural) del MUSAC de Lleó, conjuntament amb les internes del mòdul de dones del Centre Penitenciari de Mansilla de las Mulas (Lleó), que es va materialitzar en la Revista Hipatia, una publicació redactada i editada íntegrament per les internes, concebuda com un mitjà d’expressió sense murs i un espai de formació.
De la mateixa manera, l’enfocament de Cosmorama es basa en l’aprenentatge compartit a través d’experiències col·lectives, com ara xerrades, cursos i tallers impartits per artistes en diferents centres penitenciaris, així com en el disseny de visites específiques al museu per a persones en règim de tercer grau. Això permet entendre aquesta experiència com un fet compartit, vinculat a la diversitat, la inclusió i l’accessibilitat.
Com a resultat d’aquesta línia de treball, el Museo CA2M ha desenvolupat diversos programes i tallers, ha creat un certamen de dibuix adreçat a tots els centres penitenciaris del país i ha inaugurat un espai expositiu permanent al Centre Penitenciari de Soto del Real (Madrid), que amplia els límits tradicionals de la institució museística i afavoreix noves formes d’accés i participació cultural.
Totes aquestes propostes busquen donar visibilitat a experiències que exploren el potencial transformador de l’art com a mitjà per assajar nous imaginaris socials capaços de donar resposta a la complexitat del nostre present. Aquest enfocament es materialitza especialment en una investigació pràctica, sostenible en el temps, que es desenvolupa en contextos de reclusió i es fonamenta en l’absència de prejudicis i en el trencament dels estereotips socials.
Les presons esdevenen així espais d’interacció on experimentar diferents propostes artístiques, amb l’objectiu de generar coneixement compartit a partir de la pràctica i de l’experiència col·lectiva. Com podem observar, a través de diverses accions educatives sistemàtiques i en col·laboració amb organitzacions i associacions, el museu desenvolupa un conjunt de projectes de caràcter social que situen la reclusió com un dels eixos centrals de la seva programació.
Un dels objectius prioritaris és donar veu als col·lectius marginats mitjançant la creació i l’accés a la cultura, alhora que construir comunitats més inclusives i diverses al voltant d’aquesta institució per enriquir no només la pràctica de les persones que participen en aquests tallers, sinó també la d’aquelles que els imparteixen, convertint cada activitat en un acte de potencialitats poroses.
«L’art es transforma en un vincle social que permet visibilitzar problemàtiques, qüestionar valors establerts i promoure la reflexió crítica perquè, encara que no produeixi canvis socials de manera directa, influeix en la consciència col·lectiva i contribueix a impulsar processos de transformació social.»
Des d’aquesta perspectiva, l’art es concep com un fet accessible i al servei de tota la ciutadania, independentment del seu nivell educatiu, de la seva experiència o de la seva habilitat artística. Durant el darrer any, artistes com Antonio Ballester Moreno, Taxio Ardanaz, Marina Roca, Cristina de Middel o Clemente Bernad han format part d’aquest programa, que ha culminat aquest període amb unes jornades sobre art i reclusió organitzades en col·laboració amb La Casa Encendida. En aquestes jornades es reflexionarà, conjuntament amb totes les persones implicades, sobre aquesta iniciativa pionera impulsada pel Museo CA2M en col·laboració amb l’ONG Solidarios para el Desarrollo i amb el suport de la Fundació Banc Sabadell.
