Hem parlat amb el Dr. Arkaitz Carracedo, Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica 2019 per la seva innovadora contribució en el camp de l’oncologia, on ha realitzat aportacions pioneres per entendre la progressió de el càncer de pròstata. Amb tan sols 40 anys, ha aconseguit dilucidar els mecanismes d’acció associats a la resposta a tractaments antitumorals, així com les bases moleculars de progressió tumoral.

Aquest premi té com a objectiu reconèixer la trajectòria de joves investigadors que destaquen per la seva excel·lència, com valores que entitats com la Fundació donin suport al talent jove de la ciència?

La investigació a Espanya està en un moment extremadament fràgil, amb una manca d’inversió i estratègia que es traduirà, si no es posa remei, en una pèrdua de talent i coneixement. En aquests moments de manca d’estratègia, les noves generacions, els investigadors i les investigadores joves, són els que més pateixen les conseqüències. És per tant visibilitzar el talent que alberga el nostre país, i recordar a la societat i els seus governants que la investigació, liderada per la nova generació d’investigadors, és la clau per a un futur pròsper i amb una millor qualitat de vida.

És en aquest context en el que iniciatives com la de la Fundació Banc Sabadell són essencials per visibilitzar la tasca de el teixit investigador de el present i el futur.

Com creus que ajuden aquest tipus de premis per a la difusió de la investigació científica?

Tot i que la difusió de la ciència hauria de ser una cosa intrínseca al nostre treball com a investigadors, la realitat és molt diferent. Hi ha una relació entre la recerca, la premsa i la societat que no té fluïdesa i constància. Això dóna lloc al fet que, sovint, les notícies sobre investigació arribin en moments de finalització de projectes, quan la seva publicació dispara la necessitat de divulgar. No obstant això, a hores d’ara hi ha una tendència natural a sobre-simplificar els resultats i sovint sobre-dimensionar. Paradoxalment, aquesta manera de comunica pot causar més desafecció i decepció en la societat, resultant en un menys suport a la seva continuïtat.

La Fundació Banc Sabadell premia i fa visible línies d’investigació, el que ens ajuda els investigadors a poder contextualitzar els nostres estudis i a divulgar d’una manera més integrador. Aquesta manera de divulgar és, al meu entendre, molt més ric per a la societat. Seria desitjable que la divulgació social de la recerca fos una peça constants en els mitjans, la qual cosa portaria a un augment de la cultura científica de la nostra societat i així a una major defensa de la investigació com a motor d’un País al capdavant de el progrés.

Com definiries la relació entre Ciència i Innovació?

Jo defineixo la ciència com l’art d’entendre el nostre entorn. El producte principal de la ciència, entès com recerca bàsica o fonamental, és el coneixement. Sovint aquest coneixement és la llavor de noves idees, descobriments o avenços. En alguns casos, aquest coneixement pot donar lloc a nous productes o idees explotables comercialment. En aquest context, jo definiria la innovació com l’art d’aplicar els descobriments científics perquè arribin a la societat. Amb aquestes definicions, queda palès que la innovació no existeix sense la investigació fonamental.

En un afany per visibilitzar el retorn de la recerca a la societat, en molts àmbits es parla de la necessitat de promoure la innovació, mentre que la investigació fonamental és estigmatitzada. És per això que des de la ciència hem de recordar que la investigació és el motor de la innovació. L’aposta per la innovació sense promocionar la investigació pot donar lloc al fet que haguem comprar el coneixement de fora, amb un major cost i menor llibertat.

Quina importància se li dóna a la investigació científica al nostre país?

A jutjar per l’estratègia de finançament, jo diria que per als governs passats i presents la importància ha estat vergonyosament baixa. La investigació és una paraula que els nostres governants es fan costat amb la intenció d’aparentar moderns i visionaris. No obstant això, des del començament de la crisi el 2008, la inversió pública en recerca no ha deixat de retallar-se, arribant a nivells d’inversió pel que fa a producte interior brut que queden a anys llum dels nostres veïns Europeus.

No obstant això, i per donar una mica de llum, la societat cada vegada reclama d’una manera més intensa que la investigació sigui un pilar del nostre País. No hi ha notícia ni seminari sobre investigació que no generi interès. La societat s’ha mobilitzat fins al punt que fundacions i associacions sense ànim de lucre s’han convertit en el suport principal de moltes línies d’investigació. Fundacions com FERO, AECC o Cris Contra el Càncer dediquen grans quantitats dels fons recaptats pels seus donants a investigació, que s’empra per a formar els i els investigadors / es de el futur i a desenvolupar ambiciosos programes d’investigació.

En paraules que qualsevol persona pot entendre, podries explicar-nos de manera molt resumida en què es basa la teva línia d’investigació?

La nostra línia de recerca se centra en endinsar-nos en les entranyes de les cèl·lules de càncer, per així poder entendre com funcionen i què els diferencia de la resta de cèl·lules normals del nostre organisme. La majoria de les nostres línies d’investigació s’enfoquen en càncer de pròstata, causa de la nostra experiència, les col·laboracions clíniques que tenim en marxa i els models experimentals de què disposem. A través de la comprensió de com funcionen les cèl·lules de càncer, hem pogut identificar potencials biomarcadors que permeten separar pacients amb un càncer d’alt risc d’aquells que presenten una malaltia curable amb els tractaments actuals. A més, aquests estudis ens permeten identificar noves maneres d’atacar els tumors amb fàrmacs, o de predir que tumors respondran a un determinat tractament. En resum, desgranar la biologia de el càncer és un pas essencial per a la seva prevenció diagnòstic i tractament. El meu laboratori pretén desenvolupar aquest coneixement per contribuir al fet que a partir d’aquí es construeixi la medicina d’el futur.