Carla Boserman ha rebut la II Beca d’Investigació Artística Fundació Banc Sabadell-Hangar dirigida a joves investigadors que estiguin en procés de realització de la tesi doctoral en qualsevol universitat espanyola. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i Màster en Comunicació, Cultura i Ciutadania Digitals per la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid, Borseman combina la docència, la investigació i la relatoria gràfica, col·laborant amb diversos projectes i espais de producció de coneixement col·laboratiu. La seva línia d’investigació es basa en les possibilitats del relat gràfic com a objecte epistemològic, prestant especial atenció a les metodologies que permeten que la recerca pugui donar-se en altres formats.
Hem parlat amb Carla per saber més sobre la seva investigació…
Què suposa rebre aquesta II Beca d’Investigació Artística Fundació Banc Sabadell-Hangar?
Suposa poder dedicar un temps, amb una sèrie de recursos a disposició per desenvolupar una investigació de qualitat però sobretot, suposa la possibilitat d’aplicar les preguntes de recerca a la comunitat que habita i envolta a Hangar, a través de la qual desenvolupar un treball de camp situat que permeti ampliar el repertori de casos que recorren a aquesta Tesi. Ja que aquesta recerca posa el focus inicial en les figures laboratorials contemporànies entre l’art i el disseny, Hangar es planteja com un espai idoni per interrogar les formes de creació de coneixement d’una sèrie de projectes experimentals, on les formes de pensament ens acosten al material.
Quin és el teu objectiu durant aquests mesos d’investigació en Hangar?
Tinc doble objectiu. D’una banda, realitzar treball de camp en Hangar, mapeando projectes i metodologies de les comunitats, persones i projectes que transiten l’espai per explorar les formes de recerca experimentals que en elles es desenvolupen, prestant especial atenció a les formes de documentació d’aquests processos. Això a més de fer-ho a través de la realització d’entrevistes, es desenvoluparà a través d’un acompanyament mitjançant el relat gràfic es busca aterrar una pregunta sobre els mètodes gràfics de documentació en el marc d’Hangar.
I el segon objectiu, és desenvolupar la primera fase d’escriptura de la recerca, un buidatge bibliogràfic i dedicar temps la producció i postproducció de material gràfic de treball de camp anterior.
En què consisteis la teva línia d’investigació?
Aquest projecte d’investigació parteix d’un acostament material a la idea de recerca i a l’emergència d’una sèrie de pràctiques creatives experimentals, a través de les quals es busca analitzar com i de quines formes es produeix coneixement en una sèrie de contextos.
Es tracta d’interrogar un conjunt de pràctiques on investigar pansa per desplegar altres llenguatges, altres estètiques, altres metodologies. Tant l’art i el disseny comparteixen trajectòries i formes d’experimentació que han generat una cultura de taller que produeix situacions i objectes, on s’utilitzen eines, es documenten processos i despleguen estètiques. Finalment es produeixen i presenten “coses” substancialment diferents a les quals en altres disciplines acadèmiques es donen. Aquí es busca atendre a aquestes “coses” que es produeixen des de l’art i el disseny i que s’aproximen de forma no sempre ortodoxa a la recerca, la qual cosa no significa necessàriament que no hi hagi coneixement en elles. En Toward a History of Epistemic Things (1997) Hans-Jörg Rheinberger parla de les preparacions microscòpiques com a “coses epistémicas” pre-textuals, com a experiments que són per si mateixos una forma de coneixement. Aquesta recerca vol atendre a aquestes formes i formats experimentals de l’art i del disseny, als objectes epistémicos i les metodologies en les quals en aquests camps la recerca succeeix per preguntar-se sobre les formes de coneixement que porten amb si.
La literatura a prop de la construcció social dels fets científics en el context de les ciències socials ha estat extensa en les últimes dècades. No han faltat etnografies de laboratori de tall científic (Latour i Woolgar, 1979/1995;KnorrCetina, 1981; Lynch, 1985) on aquests autors van observar i van narrar “la ciència mentre es fa”. Aquí no obstant això es busca pensar en com atendre a pràctiques entre l’art i el disseny que succeeixen en “laboratoris” més enllà de les disciplines científiques.
Espais de recerca i experimentació material, on es desenvolupen prototips, es documenten processos i es creen objectes, on es planteja detectar aquelles unitats mínimes de producció de coneixement, que permetin comprendre la recerca com un procés de producció de coses epistémicas.
I… per què et vas decidir a presentar-te a aquesta convocatòria?
Principalment perquè el focus de la mateixa estava posat en la recerca artística i oferia una vinculació amb una comunitat de projectes visqui que obria un marc idoni per desenvolupar aquestes preguntes.
Com valores que entitats com la Fundació Banc Sabadell recolzin el talent dels més joves en camps com a est?
Valoro de forma especialment positiva que es recolzin recerques que aposten per obrir la noció de recerca a altres formats de presentació, a metodologies experimentals, mirades híbrides i espais interdisciplinaris per investigar. Crec que aquest suport és fonamental per contribuir a eixamplar la pròpia noció de recerca, desbordant i ampliant els límits de la recerca acadèmica.
