La mostra pretén donar a conèixer la utilitat d’aquests petits objectes que van ser canviant de forma i de decoració al llarg dels segles de domini romà. És un objecte generalment fet de ceràmica, encara que també existeixen exemplars realitzats en bronze, que servia per il·luminar ja que la llucana està proveïda d’un dipòsit en el qual s’abocava l’oli o el combustible i del que sortia una metxa que es prenia. Són objectes de petita grandària en general, encara que també existien alguns amb un dipòsit de magatzematge major.
Antecedents. Les lamparillas es documenten des de moments neolítics, en la Prehistòria. Es coneixen exemplars fenicis i àtics que solen adoptar forma de recipients o bols oberts, sense cobrir, igual que en època ibèrica, en l’interior de la qual es dipositaria el material necessari per a la combustió.

Parts d’una llucana. La llucana consta d’un dipòsit en el qual s’emmagatzema la matèria grassa, un canal en el qual s’instal·la una metxa i, de vegades, un rosteix per subjectar la peça. El dipòsit sol anar cobert i sobre ell es desenvolupen, encara que no sempre, diferents escenes i motius iconogràfics.

Es podrà visitar en el Museu Arqueològic d’Alacant a partir de l’1 d’agost.