En el Dia Mundial del Teatre, hem tingut el privilegi de parlar amb Juan Carlos Martel, referent de les arts escèniques del nostre país i director de la Fundació Teatre Lliure, un dels centres de creació i exhibició escènica més importants d’Espanya. Al costat de la Fundació Teatre Lliure, col·laborem en la programació anual i coimpulsem les Ajudes Extraordinàries a la Creació Carlota Soldevila, beques que impulsen la ideació de projectes de joves talents en l’àmbit teatral. El testimoni de Juan Carlos Martel ens ha permès descobrir les seves influències i referents, així com la seva visió sobre el paper transformador del teatre i la importància de les arts en la societat que vivim.

Avui és el dia mundial del teatre. Per què és important seguir celebrant-lo?

Ara més que mai hem de celebrar que podem trobar-nos de nou en els teatres, encara persistint a una pandèmia mundial i al bell mig d’una altra guerra a Europa.

Quina aportació té el teatre a les persones i en el progrés social?

Sovint s’utilitza el verb “transformar” associat a les Arts Escèniques, i si bé és cert que el teatre de aquesta facultat, no podem oblidar que significa desplaçament de la forma, de modelar-la amb el què veus. El teatre segueix sent el lloc on una comunitat es retrobar per donar un vist i plau, o no, a tot allò que ens passa com a societat. Un espai per tornar-se a conèixer i per tornar a fer present el que oblidem i d’això en diem “representar”. Espai públic per compartir en col·lectiu les nostres històries i a on de segur no ens sentirem mai sols. La millor manera de celebrar-ho doncs, és anant-hi amb la rutina de la necessitat.

Com et vas adonar de la importància del teatre a la societat i a la teva vida, quins referents vas tenir?

Vaig tenir la sort de que algú un dia em va portar i no vaig poder desprendre’m mai més de les capacitats sensorials i emocionals que aquest art em proporcionava. Tots som teatre. El teatre és una virtut inherent a les persones. De ben petits ens agrada cridar l’atenció d’un públic i ja de gran seguim emmascarant-nos diàriament abans de sortir de casa. Escollim què posar-nos i aprenem de les equivocacions. Just com en el teatre. No hi pot haver societat sense teatre perquè la mateixa societat està feta de teatre. Els meus referents son artístics i humans. Tants que no hi caben en un paper, però és cert que en determinats moments vaig anar a buscar volgudament mestres que m’ensenyessin l’ofici. Perquè aquest és un ofici d’artesans més que d’artistes.

Cap a on va el teatre? Què li depara a aquest art?

Si ho sàpigues… a curt termini crec que el què necessitem és tornar a la vora del foc que ens expliquin històries on tots i totes hi sortim. Crec que encara hi ha molt de marge per millorar l’accessibilitat d’aquest art que ha tendit a l’elitisme. Tot i que la base sempre hi serà en l’educació, hem de començar a afegir paràmetres que tenen més a veure amb la salut. Associar teatre amb salut és més adient que no pas amb economia, tot i ser un clar motor econòmic. Crec que hem de tornar a explicar-nos els mites. Però ara en clau del 2022, amb tot el coneixement i els paradigmes que estan canviant. Entre els individus a través dels col·lectius. Sentir-nos part de tota una comunitat, crec que hi haurà una clara diferència entre teatre productiu i teatre creatiu, un associat a paràmetres mercantils i l’altre a paràmetres absolutament socials, educatius i amb una clara tendència a la millora de la nostra salut.