Hem parlat amb Martine Bosman, investigadora principal de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) centre BIST (Barcelona Institute of Science and Technology) amb el projecte ‘ATLAS’, per a saber més detalls sobre la seva línia de recerca amb motiu de la convocatòria oberta del Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i Enginyeria que impulsem amb el BIST…
Perquè tothom ho entengui… en què consisteix la teva línia d’investigació?La meva línia d’investigació s’emmarca dins de la física de partícules, l’estudi de les partícules elementals que componen la matèria i que són responsables de transmetre les forces que les afecten. També es diu física d’altes energies, perquè se solen estudiar en col·lisions de partícules accelerades amb potents acceleradors com el LHC (Large Hadron Colider) de l’Organització Europea per a la Física Nuclear a Ginebra Suïssa.
Quin paper juga la tecnologia en la ciència actualment? I… quin hauria de ser? En la majoria dels casos la ciència actual ja no s’entén sense tecnologia. Per a arribar a observar fenòmens a escala molt petita, o al contrari molt gran, sistemes molt complexos com en biologia o medicina. Fa falta instruments molt complexos com a microscopis molt potents, o partícules molt energètiques (d’acceleradors), o llum molt intensa (llum de sincrotró), o telescopis mirant a molt llarga distàncies, etc. Necessitem més que els nostres ulls, i més dades experimentals i informació que podem escriure en un paper. Els grups de recerca són cada vegada més grans i internacionals. Necessiten ordinadors molt potents per a analitzar les grans quantitats de dades que es recullen i fer càlculs amb els models teòrics molt sofisticats que els descriuen. Fa falta emmagatzemar i compartir aquesta ingent quantitat de dades i informació. La tecnologia engendra un cercle beneficiós. Permet avanços en la ciència que al seu torn permet desenvolupar noves tecnologies.
Creus que es valora com es mereix la labor dels científics a Espanya? Crec que la societat en general valora positivament la ciència i dóna suport a la formació de científics i la recerca. Es veu com una eina de progrés per al país. La ciència pot transformar la societat generant més benestar i també un model de desenvolupament econòmic en el qual la competitivitat es basa més en la tecnologia que en salaris baixos. El volum i nivell de la ciència a Espanya havia augmentat de manera significativa i constant durant molts anys com a resultats de les polítiques que la donaven suport. Desafortunadament, la crisi dels últims anys ha alterat aquesta situació. El finançament que reben els grups de recerca han baixat típicament un 40% i les oportunitats per a incorporar-se al sistema científic espanyol han disminuït. Els científics que salin a l’estranger per a complementar i enriquir la seva formació troben dificultats per a tornar. Si es prolonga aquesta situació, els danys seran molt profunds.
