La Fundació Joan Miró acull el nou cicle d’exposicions ‘La possibilitat d’una illa’ en Espai 13 fins setembre de 2018, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, amb l’objectiu de proposar una mirada analítica del treball de cinc joves artistes que investiguen els límits de l’ésser humà estableix per contrarestar la incidència nociva de la seva acció sobre certs entorns naturals a partir de diferents casos d’estudi.
Gerard Ortín, obre el cicle amb ‘Reserva’, on planteja una aproximació a la noció de límit a partir d’un dispositiu sensorial que evoca la forma en que els animals perceben l’espai. La proposta d’Ortín, es basa en una instal·lació construïda a partir d’elements arquitectònics, escultòrics, sonors, olfactius i visuals en diàleg.
Mes sobre el cicle en Espai 13
Fins setembre de 2018 es podrà visitar i conèixer les diferents intervencions que acull el cicle:
–Irene de Andrés (del 17/2017 al 7/2018): ‘Espècies nàufragues’ reflexiona sobre les tensions entre el colonialisme i l’actual explotació turística, en el marc de les relacions poscolonials. El projecte es teixeix a partir de les restes del San José, un galió espanyol enfonsat fa més de 300 anys a prop de les illes del Rosario a Colòmbia i descobert fa dos anys. En l’exposició es podran veure vídeos, fotografies, documents, textos, elements escultòrics i objectes trobats.
–Lucía C.Pino (del 19/2018 al 11/2018): es tracta d’una investigació escultòrica que pren com a punt de partida el documental L’illa de les flors, i que es recolza en un cos teòric proper als nous materialismes
–Bárbara Sánchez Barroso (del 23/2018 al 17/2018): el seu projecte parteix del mite d’Odiseu per treballar el viatge com a metàfora de la cerca personal, així com les relacions entre la ficció i el relat autobiogràfic.
–Gideonsson / Londré (del 29/2018 al 11/2018): aquests dos artistes visuals suecs preparen un projecte que explora la idea de verticalitat. A través d’aspectes performatius, la seva proposta investiga els efectes físics i psicològics que afectar a l’ésser humà en altituds elevades i com aquestes sensacions potencien estats mentals d’aïllament o d’introspecció.
