Art<35 BS 2017 és un concurs convocat per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, organitzat per l’Associació Art<35 i que compta amb la col·laboració de la galeria Trama, la Sala Parés i la Fundació Banc Sabadell, amb l’objectiu de seleccionar a artistes per participar en aquesta exposició centrada en la creació jove i donar-los així l’oportunitat d’exposar els seus treballs en les quals es qüestionen el món.
Un any més, el jurat està compost per diferents professionals relacionats amb el sector artístic com per exemple: Miquel Molins, president de la Fundació Banc Sabadell; Ignasi Aballí, artista; Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol; Carlota Álvarez Basso, Matadero, Madrid; Teresa Grandas, conservadora del MACBA; Frederic Montornés, crític d’art i comissari d’exposicions; Elena Blanch González, degana de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid; entre uns altres.
Més sobre les 10 obres i artistes seleccionats
Gabriel Coca (Pamplona, 1989), crea llocs que convida a habitar amb la ment, per a això explora l’efecte que paràmetres com el color, el contrast, la gradació de tons o la pinzellada. Els llocs que pinta són abstraccions de la seva experiència del món físic, de la cerca constant de com poblar-ho, de la lluita entre l’abans i l’ara.
Adrià Gamero (Olot, Girona, 1988), explora territoris perifèrics entre la naturalesa i la ciutat. La seva obra dirigeix la mirada de l’espectador cap a la relació de l’home amb el territori, el canvi d’usos i les conseqüències de la intervenció. El seu objectiu és descobrir realitats que tenen poca visibilitat en la nostra cultura.
Héctor Hernández (Castelló, 1988), planteja des de l’art la relació de l’home amb l’entorn. Les fotografies que presenta són de cabanyes que l’artista ha construït amb els materials que ha trobat en un lloc no predeterminat, després d’un recorregut de diverses hores pels voltants de la localitat de Leveld, Noruega. El caràcter provisional d’aquests refugis expressa la interacció amb l’entorn sense voler dominar-ho.
Asensio Martínez Soler (Albaida, València, 1988), indaga sobre l’objecte artístic i la seva relació amb l’espai a partir del corpus artístic i teòric de Richard Wagner. Des dels límits d’una escultura sorgida de l’obsessió de l’artista per la figura de Wagner i, a partir d’aquí, de les possibilitats plàstiques i poètiques dels materials dels quals es val l’obra que s’immiscueix en el sondeig de l’espai des de la perspectiva escenogràfica.
Esther Navarro (València, 1988), s’endinsa en el mitjà pictòric des de la fotografia digital. Presa com a punt de partida les propietats del color, la llum i la composició que són elements comuns als dos llenguatges i explora el valor plàstic de registres fotogràfics marginals.
Joan Pallé (Lleida, 1989), les seves fotografies documenten les intervencions amb missatges escrits que realitza en diferents espais públics. Els textos són composicions tipogràfiques senzilles que gràcies a recursos com la repetició d’una paraula o l’alteració de caràcters subratllen o introdueixen un gir en el seu sentit, al mateix temps que interactuen amb els emplaçaments triats i fan emergir nous significats.
Jorge Pérez Higuera (Guadalajara, 1989), trasllada l’aplicació informàtica AdBlock, que s’utilitza per bloquejar la publicitat quan es navega per internet, als espais públics. Converteix les tanques publicitàries en pantalles en blanc que suggereixen diferents reflexions sobre com vivim la publicitat.
Carlos Peris (Sagunt, València, 1991), sorgeix de la necessitat d’edificar un nou ordre per a la creació i negar el llegat artístic que diferencia tècniques, estils i generacions; de crear una obra que expressi el rebuig a la dictadura de procediments i categories tradicionals. S’acosta a la pintura des del suport, alterant la jerarquia dels components del quadre, tradicionalment organitzats en funció de la imatge.
Luciana Rago (Sant Joan, Argentina, 1982), planteja el seu treball des de la pintura. Juga amb la flexibilitat de diferents tipus de paper per convertir el suport pictòric, prèviament treballat amb tinta i aquarel·la, en un element mal·leable que integra les propietats volumètriques de l’escultura.
Javier Rodríguez Lozano (Madrid, 1992), estableix un paral·lelisme entre la vida dels #grafiti a la ciutat (pintar, esborrar, pintar de nou) i les funcions d’edició d’alguns programes informàtics (fer, desfer i refer). Les obres mostren superfícies de marbre intervingudes amb pintades i tags de grafiteros en diferents estats de conservació, per la qual cosa les inscripcions inicien un diàleg amb els dibuixos del suport i componen imatges obertes a múltiples suggeriments.
