“Al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza són les 12 d’un dissabte qualsevol. Un grup de gent jove es congrega al hall. Alguns s’acosten al punt d’informació del Programa d’Amics i pregunten per la visita de l’Hugáceo. 

A LabThyssen (així es diu el programa d’Amics joves del museu), tothom es diu pel seu nom. El grup de WhatsApp comença a rebre missatges: en Jorge diu: “Arribo uns minuts tard”; la Gabriela contesta: “Vaig una mica igual”. Quan estan tots (o gairebé tots), en Nico, de l’equip LabThyssen, tecleja al grup: “Nois, comencem la visita! Si algú arriba més tard que m’escrigui i li dic on estem”.  

LabThyssen no és el típic intent d’una institució cultural per semblar moderna, ni és una campanya de màrqueting amb tipografia millennial. LabThyssen és un projecte que parteix d’haver entès una cosa fonamental: si vols que els joves vagin al museu, no n’hi ha prou amb convidar-los; cal asseure’s a parlar amb ells i el més important: cal escoltar-los. 

LabThyssen és, des de 2023, la comunitat d’Amics menors de 35 anys del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. I encara que sembli una etiqueta generacional més, el que realment importa és el que ocorre una vegada entres a aquesta comunitat: a LabThyssen pots proposar activitats, votar per les que més t’interessen, acudir a trobades amb divulgadors, artistes, científics, músics, visitar circuits d’art alternatius, asseure’t amb el seu director i mirar el museu des d’angles que mai t’hauries plantejat.  

I què té això d’especial?, es podria preguntar algú des de l’escepticisme. Doncs bastant. Per començar, respon a una necessitat que moltes entitats culturals comparteixen: atreure al públic jove sense infantilitzar-lo. LabThyssen ha optat per la via més difícil (i també més duradora): confiar en la intel·ligència dels seus participants i tractar-los com el que són: ciutadans crítics i curiosos. 

Des de 2024, LabThyssen té el suport de Fundació Banc Sabadell, incubadora de projectes socials, científics i culturals que confia en la bona feina dels gestors que creen i duen a terme els projectes que secunden. Gràcies a ells, el programa ha obert una porta a tota la seva comunitat. Artistes com Carlota Perez de Castro o els integrants de Celera i científics, Almudena Cid i Guillermo Nevot, no es perden cap de les seves sessions creatives. Aquestes sessions es convoquen al gener i és aleshores quan tots els integrants proposen les activitats que s’aniran realitzant durant la resta de l’any. El 2024, de les seixanta-set activitats exclusives del Programa d’Amics, del qual formen part més de set mil membres, catorze van ser exclusives per als Amics joves. 

El panell d’experts de LabThyssen, format pels anteriorment anomenats i per altres figures diverses del món contemporani com Hugáceo Crujiente, artista drag, Sara Rubayo, historiadora de l’art i divulgadora cultural, o Rocío Aguirre, fotògrafa, no només acompanyen el programa i el difonen perquè arribi a joves que potser no han trepitjat mai un museu, sinó que tenen l’oportunitat d’explicar-lo des de la seva pròpia experiència. Durant les visites “Un altre Thyssen”, els temes que travessen les activitats tenen a veure amb la vida, amb el present, amb el que importa ara mateix: identitat, gènere, ciència, migració, salut mental, cultura digital. Els experts no tenen per què ser historiadors de l’art, ells parlen de la seva relació amb la col·lecció permanent del museu i tiren de la seva experiència en moda, ciència o música per a crear una connexió real. 

LabThyssen funciona com a punt de trobada entre persones que comparteixen una sensibilitat, una inquietud, unes ganes d’entendre el món a través de l’art, però també de canviar-lo. 

I com tot programa viu, s’adapta. Les activitats poden variar o es poden crear grups satèl·lit que neixen d’aquestes amistats, com el club del llibre, que ja té lloc periòdicament entre membres del programa. LabThyssen no està tancat en una fórmula; la seva fórmula és moure’s. 

Un altre encert és el seu to. No intenta semblar jove: ho és. La comunicació, creada per persones de la generació Z és provocadora i fresca.  

Acaba la visita i els assistents xerren animadament amb Hugáceo Crujiente, s’expliquen anècdotes i es fan preguntes; i la Gabriela diu: “Què? Mengem?”. I es posen tots d’acord per anar a un lloc proper en el qual, segons un d’ells, tiren les millors canyes de Madrid. Cap, en tota la visita, ha badallat o ha fet scroll a la pantalla del seu mòbil. Molts sí han pujat fotos i etiquetat al museu a Instagram. Ho fan per explicar-ho, però sobretot per difondre-ho. Són la generació que s’ha criat amb el lema: “Si no comuniques, no existeixes”. Però és que, a més, han mirat de veritat, han parlat i fet amistats perquè poden obrir-se i explicar com se senten, estan a un espai segur en el qual poden mostrar-se vulnerables i connectar entre ells… I això, en aquests temps, no és poca cosa.