Manuel va obtenir la llicenciatura (2008), màster (2009) i doctorat (2013) en Ciències Ambientals per la Universidad Pablo de Olavide (UPO). Va realitzar diversos postdoctorats a Western Sydney University (WSU; Austràlia, 2014-2016), University of Colorado Boulder (EUA, 2016-2018), Universidad Rey Juan Carlos (2014, 2018-2019) i Universitat d’Alacant (UA, 2019). Va obtenir un prestigiós contracte Ramon i Cajal i es va incorporar a la UPO (2020-2021). El desembre del 2021 es va unir a l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla (IRNAS-CSIC) com a Investigador Científic on dirigeix el BioFunLab i la Unitat d’R+D+i UPO-CSIC BioFun. La seva investigació se centra a proporcionar coneixement innovador sobre el bioma del sòl en un context de canvi global.
Doctor Enginyer Industrial per la Universitat de Castilla-La Mancha. Després d’una primera etapa postdoctoral com Hans Christian Oersted Research Fellow i, posteriorment, com a professor titular al Departament de Matemàtica Aplicada i Ciències de la Computació de la Universitat Tècnica de Dinamarca, va tornar a la Universitat de Màlaga el 2016, on va fundar i actualment lidera el grup de recerca OASYS “Optimization and Analytics for Sustainable Energy Systems”. La seva línia de recerca se centra en el desenvolupament d’algorismes, models i tècniques basades en l’optimització matemàtica, l’estadística i l’aprenentatge automàtic per permetre el desplegament massiu de recursos energètics renovables i distribuïts als sistemes d’energia.
Doctor en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor ICREA, cap de grup i subdirector a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya; i professor honorari a HIT a Harbin, Xina i Professor Adjunt a POSTECH, Corea del Sud. Prèviament, va treballar al Max Planck i el Leibniz a Alemanya i al Japó. Ha rebut nombrosos premis pel seu treball pioner en nanorobots, com quatre ERC Grants, incloent-hi la Consolidator Grant que té actualment. Ha publicat més de 150 articles, presentat més de 130 conferències convidades i té 7 patents, una de les quals llicenciada a la spin off de la qual és fundador.
Professora titular a la Universitat Carlos III de Madrid i Doctora en Acústica Aplicada per la Chalmers University of Technology de Suècia, als camps de l’enginyeria i l’acústica aplicada. La seva investigació se centra en el disseny de tecnologia sensorial per canviar en temps real la percepció que les persones tenen del propi cos, creant Experiències de Transformació del Cos.
Doctora en Astrofísica per la Universitat de Roma Tor Vergata. Des de 2016 és científica titular de l’CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC-IEEC) a Barcelona. La seva recerca se centra en observacions i simulacions teòriques d’estrelles de neutrons, els romanents compactes i fortament magnètics de les explosions de supernoves d’estrelles relativament massives.
La Dra. Rea ha estat premiada per la seva aportació en el camp de l’astrofísica, focalitzant la seva investigació en l’estudi d’una classe d’estrelles de neutrons amb camps magnètics extremadament intensos: els magnetars, un tipus particular de púlsars.
David Pérez García, doctor en Matemàtiques, és catedràtic a la Universitat Complutense de Madrid i membre de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT). Va començar la seva carrera treballant en anàlisi funcional, tema en què va obtenir el doctorat a la Universitat Complutense el 2004. Al 2005 es va traslladar com a investigador postdoctoral a l’Institut Max Planck d’Òptica quàntica, on va començar a treballar en la teoria de la informació quàntica, el seu tema central d’investigació des de llavors. El 2006 va tornar a la Universitat Complutense, on va crear el grup de recerca Matemàtiques i Informació Quàntica, que actualment compta amb 14 investigadors.
Llicenciat i doctor en química per la Universitat de Barcelona. Després de cinc anys duent a terme estudis postdoctorals en el camp de la catàlisi organometàl·lica, el 2008 va iniciar la seva carrera a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ, Tarragona). El 2013, fou promogut a professor associat i tot seguit a professor d’investigació ICREA. Actualment, dirigeix un grup d’investigació de 17 estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals a l’ICIQ, Tarragona.
Doctor en Física per la Universitat de Dijon (Francia). Des del 2002, treballa a l’Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO) en el camp de la nanoplasmònica i des del 2008 és professor ICREA i líder del grup de tinença en ICFO. La seva línia d’investigació se centra en l’estudi de les propietats òptiques de les nanoestructures, conegudes com nano-òptiques. Premiat per les seves contribucions en el camp de la nanofotònica, destacant les seves pinces ‘nano’ que permeten atrapar i moure partícules tan petites com les molècules i els virus sense modicar-los, amb enormes aplicacions en biomedicina.