Hem parlat amb els tres finalistes de la 65 edició del Concurs Internacional Maria Canals en el qual van participar 88 pianistes de 33 nacionalitats. El pianista letó de 24 anys, Daumats Liepins va ser el guanyador d’aquesta edició, seguit pel rus Aleksandr Kliuchko, de 18 anys i en tercer lloc, el pianista d’Hong Kong KaJeng Wong, de 28 anys…

Què suposa arribar a la final del Concurs Internacional de Música Maria Canals?

Daumants Liepins: És un gran honor, especialment aquest any que el nivell és tan alt, és una gran oportunitat per tocar pel públic.

Aleksandr Kliuchko: Em sento molt afortunat i estic molt agraït al jurat. Estar a la final produeix realment molta felicitat per a qualsevol pianista que té aquesta oportunitat.

KaJeng Wong: El Concurs Maria Canals significa molt per mi perquè la meva pianista preferida és Alicia de Larrocha i durant molts anys l’he escoltada en enregistraments cada dia. A més, tinc l’oportunitat de tocar al Palau de la Música Catalana el Concert de Chopin.

Com valoreu que entitats com el Maria Canals i la Fundació Banc Sabadell aposten per donar l’oportunitat que els més joves puguin mostrar el seu talent en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música?

Daumants Liepins: Estic molt content que institucions com aquestes ens donin suport. He vist molts cartells de la Fundació Banc Sabadell al carrer i crec que és molt important, i el fa prestigiós el fet de donar suport a la música clàssica.

Aleksandr Kliuchko: Penso que és genial. Per a un jove músic és molt important que les institucions els donin oportunitats com aquesta, en un espai, a més, tan emblemàtic com el Palau de la Música. Es nota que hi ha passió per la música.

KaJeng Wong: És més que un concurs, és un festival per a la gent de Barcelona. I la implicació d’institucions com Fundació Banc Sabadell és òbviament una gran tasca perquè l’art no és només pels artistes, sinó un regal de l’artista al públic, i aquest dóna molt de caliu a la gent i en una ciutat com Barcelona és molt important que una fundació com el Sabadell li doni suport perquè, en realitat, no afecta només a Barcelona sinó a gent de tot el món com Rússia, Hong Kong, Canadà… en una celebració que està sent d’alt nivell.

Quin és el vostre somni professional?

Daumants Liepins: El meu somni és tocar per la gent en concerts, la majoria de pianistes que vénen a concursos el que volen és tenir més oportunitats per tocar i fer-se professionals.

Aleksandr Kliuchko: Crec que sóc jove encara però sé que vull ser pianista professional, tocar per tot el món, en diferents països, i, en el futur, m’agradaria dedicar-me a la direcció. De fet, he llegit alguns llibres teòrics sobre el tema però encara no he tingut temps d’estudiar. Ho faré quan acabi els estudis de piano.

KaJeng Wong: La millor resposta és tocar el piano. Viure d’això però també d’altres activitats com la producció i direcció artística de festivals o inclusions a la televisió parlant de música. He vingut aquí a donar significat a la meva vida compartint l’art d’Espanya amb el del meu país. Al final els artistes volen enriquir la vida dels altres.

Què sentiu quan esteu davant del piano?

Daumants Liepins: Puc dir que depèn molt de les circumstàncies. En un concurs es tenen sensacions molt diferents a les d’un concert, tothom t’està jutjant, i has de recuperar aquesta sensació de concert per tirar endavant. Realment les actuacions en concursos són les més complicades, molt més que en una gravació o un recital perquè se t’avalua tot, però quan veus la gent a la grada penses que ho pots fer.

Aleksandr Kliuchko: Penso en la música i intento donar el millor de mi i mostrar a tothom què és el que sento dins meu musicalment. A més, m’agrada descobrir repertori nou de compositors reconeguts com Scarlatti o Bach.

KaJeng Wong: Sento que tinc l’honor de compartir els secrets més íntims del compositor a través de la música.