Hem parlat amb Silvia Omedes, directora de Fundació Photographic Social Vision, entitat organitzadora de l’exposició World Press Photo, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, que es pot visitar fins el 26 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Què es trobaran els visitants d’aquesta edició del World Press Photo 2019? Com cada any, des de fa 15, els visitants a Barcelona poden veure les fotografies guanyadores del premi internacional de fotoperiodisme World Press Photo, així com les obres guanyadores del concurs de Narratives digitals que duu a terme la Fundació holandesa World Press Photo anualment. És un mostra col·lectiva que reuneix els millors treballs fotogràfics realitzats l’any anterior i que dóna llum a històries, en la seva majoria inèdites i no publicades en mitjans nacionals, que ens ajuden a estar més i millor informats.      

Quin paper juga actualment el fotoperiodisme? El paper del fotoperiodisme des dels seus inicis ha estat ser testimoni del nostre entorn per a informar de manera veraç sobre la realitat. Avui dia és més necessari que mai. Les bones pràctiques foto periodístiques i documentals són molt importants per a garantir el dret d’estar informats,  per a fomentar la creació d’opinió pública independent i per a oferir eines d’interpretació de l’estat del món. La fotografia té el poder d’informar-nos, d’emocionar-nos i també d’interrogar-nos. Aquests són els tres ingredients claus del millor fotoperiodisme.

I quant a la fotografia, com afecta la fotografia digital a la fotografia analògica? Pràcticament tots els professionals del fotoperiodisme treballen amb càmera digital. L’era digital ha permès accelerar els processos de producció, difusió i consum dels reportatges. La fotografia analògica està sent utilitzada sobretot per fotògrafs/as d’altres gèneres fotogràfics on la immediatesa no és part essencial dels seus projectes. Per exemple, fotògrafs artistes i investigadors. Les tècniques tradicionals, de revelat i copiat analògic són molt valorats pel mercat de l’art, i en certes publicacions editorials.

Com influeix la innovació en la fotografia? La innovació és necessària en qualsevol pràctica i projecte que pretengui adaptar-se als temps, als reptes narratius i a les canviants audiències. Des del punt de vista del gènere foto periodístic, els autors exploren contínuament noves formules de relatar i documentar el món. Els reporters/as són cada vegada són més conscients que el llenguatge visual ha de renovar-se per a afavorir noves perspectives i mirades sobre els temes que documenten. Si volen crear vincles amb les seves audiències aquests han de seduir-les visual i intel·lectualment. Durant anys, i al llarg del s XX,  hem construït a través de la premsa un imaginari visual que fomentava que veiéssim sempre a l’altre, al desconegut, al país en conflicte de la mateixa manera i sota un mateix angle: el punt de vista etno-cèntric de l’home blanc europeu-anglosaxó ha creat la nostra manera de veure el món. L’urgent i necessari, més que innovador en aquest moment,  és donar visibilitat a la diversitat, donar veu a fotògrafs/as locals en tots els continents i sobretot a la dona fotògrafa. Aquestes noves experiències garantiran que tinguem una idea més completa i justa del món.

Com t’imagines la fotografia del futur? La fotografia o la imatge sempre respondrà a la necessitat i al desig, tan humà i vital, de  voler captar i comprendre el món i a nosaltres mateixos en ell. És una gran eina per a connectar-nos entre nosaltres i amb les nostres pulsions més essencials, siguem professionals o no. La fotografia es comparteix i respondrà  a les nostres necessitats socials i personals. És memòria, és document, és emoció, és consciència, és desig de transcendir…no veig com podríem prescindir d’ella. 

Des de Photographic Social Vision, com acosteu la fotografia a tots els públics? La Fundació porta 18 anys organitzant exposicions per al gran públic a Barcelona, a través de l’exposició World Press Photo i també gràcies al festival DOCfield. La nostra missió és acostar temàtiques poc conegudes, tractades amb rigor i compromís per fotògrafs professionals, per a ampliar i enriquir la nostra visió de la realitat. A través d’activitats i tallers educatius per a col·lectius en risc d’exclusió social també aconseguim que la fotografia sigui una eina de transformació personal i d’inclusió social. Entenem que la fotografia té el poder d’unir a les persones i les seves històries, i de crear empatia. Hem pogut comprovar en moltes ocasions el seu gran poder transformador i és per això continuem cuidant-la i compartint-la.

Algun somni per complir des de Photographic? Queda molt per fer i compartir encara però ens agradaria fer-ho des de la nostra pròpia seu. Representem dos arxius històrics molt importants, el de Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista, i el del fotògraf francès Jacques Léonard, a més de defensar a més de 70 autors. Un somni seria poder crear a la ciutat un espai per a gaudir de tots dos llegats fotogràfics, propiciar la seva recerca i la difusió cuidada dels seus continguts. Un espai que aculli també a joves fotògrafs i fotògrafes a la recerca de consells professionals, formació i suport. Creiem que hi ha una gran oportunitat de creixement per a la nostra fundació si compartim la nostra experiència i serveis especialitzats en gestió d’arxius i en la representació de fotògrafs.