Fins al 16 d’abril obrim la convocatòria dels nostres tres premis a la Investigació Biomèdica, Ciències i Economia, amb motiu d’obrir el termini hem parlat amb el Dr. Óscar Marín, president del Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica 2019, i actualment professor de Neurociència, director del Centre de Malalties del Neurodesarrollo del MRC en el King’s CollegeLondon.
En aquesta XIV edició del Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica serà el president del Jurat, com assumeix aquesta nova responsabilitat? L’assumeixo amb felicitat, formar part d’aquest jurat és un premi en si mateix. El Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica és el premi més important que un investigador jove pot obtenir a Espanya, i és un privilegi coordinar el jurat que l’atorga.
Durant aquests anys com a membre del jurat, podria compartir alguns dels aspectes que més valoren en la trajectòria dels investigadors a l’hora de triar el guanyador? Els premiats tenen perfils molt diferents, però si hagués de destacar un denominador comú seria la naturalesa trasformativa de la seva investigació. Tots els premiats han canviat la nostra forma d’entendre un problema biològic amb importants implicacions mèdiques, és a dir, ens han permès veure aquests problemes des d’una perspectiva nova i original.
Què suposen aquests premis com aquest per al món científic, especialment, en el reconeixement de les trajectòries dels investigadors? Aquest premi és un reconeixement del màxim nivell a la trajectòria d’investigadors que porten relativament poc temps dirigint el seu propi grup de recerca. És sens dubte un estímul molt important per als investigadors i els seus equips, alhora que permet que el seu treball sigui millor conegut per tota la societat.
Actualment, com definiria l’estat de la recerca biomèdica a Espanya? Quines són les grans necessitats i obstacles amb les quals es troben els nostres científics? Espanya té investigadors de primer nivell en biomedicina. Potser el més sorprenent és el molt que hem aconseguit amb el comparativament poc que s’ha invertit en termes econòmics. Així que sens dubte una inversió sostinguda en el temps permetria desenvolupar més i millor les nostres capacitats en recerca. Però al meu entendre els obstacles mes importants no són econòmics, sinó de gestió. L’organització dels organismes de recerca i les universitats del nostre país no està a l’altura de la dels països més avançats del món. Els canvis necessaris no requereixen necessàriament grans inversions, sinó coratge polític.
I per la part positiva, què és el que més destacaria de les recerques que s’estan duent a terme per científics espanyols? Sobresortim en molts camps, però si hagués de destacar una mica de forma global és la nostra capacitat per a formar talent. Als joves investigadors que es formen en els laboratoris espanyols els hi rifan en qualsevol lloc del món.
