El Círculo de Bellas Artes i la Universitat Autònoma de Madrid, en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, han organitzat els “Diàlegs sobre ètica, política i virtut pública”, un projecte que agrupa converses entre investigadors universitaris i personalitats destacades del món cultural, polític i social, amb l’objectiu d’exercir, a través de la paraula i l’intercanvi d’idees, un diagnòstic crític, transdisciplinar i heurístic de la idea d’ètica i de virtut pública.
“Ara que la paraula sembla que no ocupa espais, que és una pèrdua de temps, que hi ha molt a fer, resulta que nosaltres ens entretindrem amb paraules”. Amb aquesta reflexió del polític i catedràtic Ángel Gabilondo, començava la conversa amb la doctora Irene Martín. A través del diàleg, els dos van analitzar els aspectes que hi ha en comú entre les universitats i les administracions polítiques. “La universitat té una dimensió política enorme, i no parlo de partits, sinó de recerca d’horitzons“, afegia Gabilondo.
Meritxell Batet, actual presidenta del Congrés dels Diputats, iniciava el diàleg amb la filòloga i professora Amaya Mendikoetxea compartint el seu punt de vista sobre la relació entre les administracions i la innovació. “Ens sembla gairebé un oxímoron quan és tot el contrari” explicava Batet. Les dues van abordar qüestions com el factor de la presencialitat com un mitjà humà necessari per assolir consensos “La presencialitat és absolutament fonamental. Quantes coses s’aconsegueixen perquè empatitzes amb altres persones?” comentava Mendikoetxea.
La digitalització creixent ens ha portat a percebre que, per a les administracions, la innovació és exclusiva dels processos tecnològics, però hi ha més maneres d’innovar que permeten transformar i millorar el món on vivim. “Que surtin polítics i comencin a dir en públic el mateix que diuen en privat és el pas previ imprescindible per a una regeneració de la política“, reflexionava la diputada Cayetana Álvarez de Toledo amb el catedràtic Pablo de Lora.
La filòsofa Victoria Camps i la doctora Carmen Rodríguez han estat les protagonistes del quart i darrer diàleg sobre ètica, política i virtut pública. En aquesta conversa han aprofundit com l’ètica es pot entendre com un factor individual però que, alhora, té un fort component públic. “L’ètica regula la convivència entre les persones“, comentava Camps. En aquest sentit, han tractat altres debats derivats de l’ètica, com ara la desconfiança de la societat envers la política i les tendències autoritàries en nous perfils polítics. “Hi ha un nou tipus de polític que està traspassant línies ètiques. Estan construint un nou nosaltres que exclou, que demana respecte però que no té respecte pels altres” reflexionava la doctora Rodríguez. “Si no hi hagués manca d’humanitat, no hauríem de parlar d’ètica perquè no caldria, per intuïció, per sensibilitat…” concloïa Camps.
