Hem parlat amb Montse Faura i Salvador, directora artística i executiva del Festival de Torroella de Montgrí. Membre del programa EEEmerging+, projecte de cooperació europea a gran escala que promou l’aparició de nous talents de la música antiga liderat pel Festival i Centre Culturel de Rencontre d’Ambronay (França). Membre directiu de Festclasica -Associació Espanyola de Festivals de Música Clàssica-. Assessora en el desenvolupament del Programa d’Internacionalització d’Acció Cultural Espanyola (AC/E).

“La meva passió és aprendre sobre el significat de la vida i fer que altres persones trobin i desenvolupin les seves condicions artístiques i creatives, i visquin d’acord amb elles. Des de la meva perspectiva, crec que el nostre compromís com a éssers humans és augmentar la nostra consciència, desenvolupar els nostres talents i posar-los al servei d’altres per tal de deixar una petita empremta significativa en aquest món tan encallat. L’art en general, i més concretament la música, dóna valors a l’educació i a la vida que, difícilment, podríem trobar en cap altra activitat. En si mateix, és una eina sorprenent i eficaç per afrontar un dels majors reptes de la nostra societat: assolir competències intel·lectuals, emocionals i socials. Si s’ha de tenir en compte la brevetat i escollir els fets: m’agrada viatjar, navegar a vela, el disseny, l’arquitectura i la fotografia. L’any 2012 me’l vaig prendre com a any sabàtic i vaig dedicar-me a viatjar pel món; en conseqüència, vaig viure a diferents països per a poder observar i aprendre noves perspectives antropològiques, basades en diferents pràctiques socials, educatives i culturals”.

– Fa 39 anys va sorgir la idea de crear el reconegut Festival de Torroella de Montgrí. Quin va ser l’objectiu principal? L’objectiu inicial era molt senzill. Es tractava de fer uns pocs concerts a la petita església gòtica de Sant Genís, principalment per als socis, però comptant també que podrien ser interessants per a part del turisme que a l’estiu ens visita. El primer any es van programar només cinc concerts, amb duos i trios, i amb l’Orquestra de Cambra Franz Lizt de Budapest, formada per 14 músics. L’èxit fou tal que l’any següent es va repetir l’experiència; canviant, però, el nom de “Cicle de Concerts” pel de “Festival de Música” i ampliant el nombre d’actuacions i la qualitat dels participants. 

El Festival ha esdevingut, des de llavors, una proposta irrenunciable, tant per part de l’audiència, que se l’ha fet seu, com per part dels intèrprets i creadors. A hores d’ara, ningú no s’imagina un estiu sense la realitat musical del Festival de Torroella, amb les seves activitats, característiques i objectius. Si a les persones que van participar en la seva creació, allà als anys 80, els haguessin dit que s’aconseguirien, de manera tan folgada, la meitat dels objectius fundacionals, molt probablement ho hagueren signat amb els ulls tancats; però difícilment haurien gosat somniar gaire res més.

– Com es fa la selecció de músics, obres, orquestres que seran presents al festival? Observant d’aprop els teus referents; escoltant el “tot i més”; viatjant per explorar i descobrir noves realitats sonores; establint complicitats amb els artistes, programadors i altres festivals; coneixent tan profundament com sigui possible “com es mou” i “què commou” el teu públic, i també el que probablement ho farà demà; tot i tenint sempre present de quins recursos disposes per fer-lo sostenible en el temps.

Cada edició transita pel mateix camí artístic de les edicions anteriors i, com és habitual, intenta mantenir una programació equilibrada i de qualitat; però també, al mateix temps, vol ser transformadora en el seu contingut. Una programació que, en conjunt, busca seduir tant el cor com la raó i que ve servida pels millors intèrprets nacionals i internacionals. 

Totes les músiques de valor estètic tenen cabuda aquí si la seva interpretació en viu incita a una escolta compromesa i crítica, i conviden a convertir el concert en una experiència intensa i única. En cada edició es reuneixen diferents propostes singulars, insòlites, arriscades i apassionants, amb reflexions que enriqueixin la nostra manera de pensar i d’escoltar. 

El Festival pretén oferir una oferta cultural, artística i vivencial ben establerta al calendari d’estiu empordanès, per a tots els amants de la bona música, a Torroella de Montgrí. Tot això, però, només té credibilitat quan posem al centre de tot l’esser humà, propiciant un diàleg permanent amb l’intèrpret/artista, amb els 450 socis de l’entitat i amb el nostre públic ja consolidat i fidel al festival, i a qui tant respecte i estima tenim.

– Des dels inicis, el Festival ha ofert paral·lelament una sèrie d’activitats pedagògiques dirigides als músics joves del país: Cursos de perfeccionament instrumental, concerts d’alumnes, cursos de música de cambra amb la Camerata Lysy, el Fringe, el planter més jove i emergent del Festival. Què ha suposat l’oportunitat d’oferir un espai en aquelles formacions, músics i obres que comencen a aparèixer als escenaris professionals i sense etiquetes? N’esteu contents? Les finalitats en el temps han estat sempre les mateixes, amb l’objectiu principal d’impulsar el talent que va emergint en el paisatge musical, el d’aquí i el de més enllà. Creiem que és una de les eines més urgents i necessàries per a la vitalitat musical, sense la qual tots aquests músics joves tindrien molta dificultat per accedir a les programacions habituals i, d’altra banda, la mateixa entitat enriqueix la programació i posa a l’abast del seu públic la possibilitat de descobrir els nous talents. Tot plegat amb la convicció ferma que segueix essent un excel·lent, i també necessari, espai per a les noves generacions d’intèrprets i una satisfacció poder certificar, un any més, com aquestes avancen amb empenta, sense defallir, per poder oferir el bo i millor de les seves propostes, totes d’una qualitat altíssima.

– Com s’ha evolucionat des del primer Festival de Torroella de Montgrí, el 1981, fins a l’actualitat? Penso que s’ha evolucionat en l’actualització del temps i espai però no gaire en la seva línia vertebradora tan característica. S’ha respectat la idea inicial dels seus fundadors com és oferir “música culta” de gran qualitat en un escenari d’accés per a tothom, demostrant que si bé aquesta música es pot considerar minoritària al nostre país, de cap de les maneres pot ser qualificada com a música elitista. L’oferta actual és la de sempre però actualitzada, posada al dia, de tal manera que públic, intèrprets i grups musicals emergents troben aquí interessants atractius, d’acord amb les exigències de ben entrat el segle XXI. 

En aquesta edició, per exemple, i des de la responsabilitat que sentim per fer arribar la música tothom, sobretot als espectadors més joves, hem creat la Butaca Jove, per als menors de 30 anys, que han pogut accedir a tots els concerts del Festival de Torroella de Montgrí. Mitja hora abans de cada concert poden disposar de les butaques que han quedat lliures a un preu molt simbòlic. D’aquesta manera pretenem fomentar l’accés d’un públic jove al Festival, de propiciar-li un autèntic relleu generacional. També, un nou espai vivencial d’acompanyament per a la mentoria musical del primer #bateigmusical destinat a tots aquells que no han tingut l’oportunitat d’escoltar i estimar la música clàssica. I no deixem enrere el ferm compromís que venim generant, des de fa algunes edicions, amb el programa Apropa Cultura, oferint concerts, activitats i assajos oberts a entitats socials que treballen amb persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social, tant en àmbits preventius com d’intervenció directa.

– Com ha anat aquesta 39ª edició del Festival? Alguna idea especial per a la 40ª edició, aprofitant que és una data assenyalada? El públic del Festival de Torroella és un públic melòman i molt inquiet, que estima el repertori i té l’estímul de descobrir músiques mai no escoltades o bé interpretades en noves versions. Per aquest motiu, la sèrie Singulars Torroella, estrenada l’edició passada, ha tingut èxit des del primer moment. En destaco com a molt rellevant l’estrena a Catalunya de La ruta de l’esclavatge amb Jordi Savall; la primera residència d’un grup EEEmerging, La Vaghezza, en el marc del Festival; la recuperació un any més de patrimoni musical amb la interpretació en temps moderns de tres peces del compositor de finals del barroc, nascut a Olot, Antoni Soler; la incorporació de la dansa de la Maria Muñoz amb la seva companyia Mal Pelo com una altra forma de manifestació artística dins de la música clàssica, i que caldrà tenir present en les futures programacions; la presentació dels duos per a violí i guitarra de Paganini; la tornada al Festival de la violinista Amandine Beyer i el seu grup Gli Incogniti; sense deixar enrere el circ imaginari de Picasso amb la companyia de La Maquiné per al públic més familiar i l’estrena a Espanya de la pel·lícula-concert de Clara Pons Lebenslicht, amb música de Bach interpretada pel Collegium Vocale Gent sota la direcció de Philippe Herreweghe. Des d’aquí, se seguirà apostant per la recuperació de patrimoni musical i s’intensificaran en pròximes edicions les col·laboracions nacionals i internacions amb altres festivals per coproduir concerts. 

Sobre la 40a edició, cal dir que el Festival de Torroella de Montgrí ja hi ha començat a treballar. Volem que la programació sigui un reflex del que han estat aquestes quatre dècades i del que aspira a ser en el futur. Avanço que el 40è Festival de Torroella de Montgrí recordarà el concert inaugural de la primera edició, celebrat a l’església de Sant Genís el 23 de juliol de 1981, i farà una programació especial dedicada a Beethoven coincidint amb el 250è aniversari del naixement del compositor. Per a mi, com a directora, programar l’edició del 40è aniversari és un tot un repte perquè suposa la consolidació de quatre dècades de treball, plens d’esforços, com en una carrera d’obstacles que contínuament hem de superar; però plens també de música , d’intèrprets i de satisfaccions per la feina feta; i de tot això, en aquests moments, com a directora, me’n sento custòdia i em genera una gran satisfacció i una enorme responsabilitat.

– Com valores la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell al Festival de Torroella de Montgrí? Molt positivament. S’ha creat un diàleg constant que ha esdevingut imprescindible per al Festival. Estem parlant ja d’una singladura de sis edicions de navegació conjunta amb l’art del talent del Fringe; així com, la col·laboració en produccions pròpies amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i recentment també, amb les residències de música antiga Eeemerging+. Una singladura que va néixer des d’uns objectius compartits i que ha esdevingut, necessària, sorprenentment i transformadora, tant pel festival de Torroella de Montgrí com per la Fundació que ens acompanya en aquesta aposta ferma i consolidada. 

Sabem les aigües que naveguem, coneixem perfectament la tripulació amb qui compartim valors, objectius i bellesa, i el port on volem arribar. Quan succeeix aquesta realitat, en temps de trasbalsos tan agressius en el món de l’empresa i de l’economia neoliberal com és l’actual, és un fet increïble, meravellós i només podem sentir-ne profund agraïment.